Elhco - Recobriments galvànics i acabats de superficie

El procés d’anoditzat és una passivació electrolítica de l’alumini mitjançant el qual el material és recobreix d’una pel•lícula d’alúmina. Les propietats de la capa d’òxid d’alumini depenen més del procés utilitzat que no pas del tipus d’alumini. Aprofitant el fet que la capa d’òxid d’alumini que es forma és anhidra, porosa i presentaun gran poder absorbent, és possible tenyir la capa formada introduint diferents pigments orgànics o minerals en els porus. Nosaltres disposem d’una tinta orgànica negra que ofereix un acabat d’anoditzat.

Les peces anoditzades poden presentar un segellat final. Gràcies a aquest procés de segellat amb aigua bullint, l’òxid d’alumini (alúmina) format fixa una molècula d’aigua transformant-se en alúmina mono-hidratada, que augmenta de volum i aconsegueix tancar els porus.

Les pel•lícules anòdiques sense segellat són dures, adherents i resistents al desgast, però no protegeixen contra la corrosió. S’utilitzen com a suport per acabats orgànics, lubricants secs, olis, ceres, etc. Les pel•lícules anòdiques segellades són més denses i s’utilitzen com a protecció anticorrosiva.

Les pel•lícules obtingudes per l’anoditzat amb àcid cròmic són opaques, més tous i de menor gruix i resistència al desgast, que les pel•lícules anòdiques obtingudes amb àcid sulfúric. Però tenen més ductilitat i, per gruixos iguals, més resistència a la corrosió.

Les pel•lícules obtingudes amb àcid sulfúric són normalment transparents, de més gruix i porositat i per tant són més aptes per tenyir que les pel•lícules obtingudes amb àcid cròmic.

Els anoditzats no són una protecció eficaç contra la corrosió de baixes tensions. Encara que es un fenomen més característic de l’anoditzat sulfúric que del anoditzat cròmic, l’anoditzat en general abaixa el límit de fatiga del material base.

Les peces anoditzades pateixen un augment dimensional per cada superfície de aproximament 50% del gruix de la pel•lícula, el qual es forma en un 50% baix cost del material base.

L’anoditzat dur s’utilitza per obtenir un acabat amb la duresa equivalent d’un acer cimentat però amb el pes i la resistència del alumini. En el procés d’anoditzat dur s’obtenen capes de gruixos més grans que en el cas del anoditzat sulfúric normal o l’anoditzat cròmic. Això s’aconsegueix amb una baixa concentració del electròlit i a baixa temperatura.

Pels anoditzats sulfúric i dur disposem de tancs de treball de 1300 L i per l’anoditzat cròmic de 1900 L. El segellat per l’anoditzat negre és fa en tancs de treball amb capacitat de 900 L.

Per adaptar els nostres treballs a la industria aeronàutica, el procés de anoditzat sulfúric és fa conforme a la norma I+D-P-213 i l’anoditzat cròmic conforme a la norma AIPS 02-01-001.